El Virgo de Viçanteta

El Virgo de Viçanteta de Josep Bernat i Baldoví és una obra de cult, reunix tots els requisits i des de la seua publicació ha estat rebent el cult dels valencians. Rebre cult és una manera de llegir voraç i solemne alhora. El Virgo és de cult. Una obra absolutament descarada i desvegonyida en l’any de publicació (1848) i hui mateix. Lliure, espentada per un ingeni que no mira pèl a l’hora de violentar i esclafar convencions dramàtiques, de correccions llingüístiques, de preceptes morals. Inclús fa sàtira a l’hora de l’edició. I tot açò ¿en quin objecte?¿Per a provocar quina subversió? Per pura diversió simple-ment. Per a desbarrar i eixamplar espais per al desficaci. Per irreverència i llibertat. Com tantes revoltes jovenils que després han vingut en el segle XX. I per a riure’ns a manta de les nostres coses. Que són, al remat, les de tot lo món. L’entrecuix i la fam i l’autoritat i les ganes de riure que nos fa tot açò. Privacitats i procacitats: l’ejaculació precoç, la discòrdia sexual d’un matrimoni, la virginitat indesijada, les varonils ganes d’orinar, la més varonil decissió de fer-ho pel carrer, la por i el desig de que algú empome els testículs per darrere, la passivitat d’un mascle deixant-se seduïr, quan sap segura la presa, l’aventament públic de les vergonyes (açò de plena actualitat i consagrat com a espectàcul massiu).

(Andreu Tintorer, de la Presentació)